dijous, 7 d’abril del 2011

Aprenentatge fora de casa



Fer un intercanvi no només implica crear un llaç d'amistat, sinó aprendre moltes coses com ara les costums dels diferents països, els diferents ritmes de vida que porten les persones, i un punt molt important, l'idioma estranger. En cada viatge hem interpretat una peça conjunta amb els nostres companys, cada any en el seu idioma respectiu. Estar cantant en una llengua desconeguda al costat dels amfitrions del país és un moment molt maco. Un altre moment màgic és la comunicació entre nosaltres. Utilitzem tots els recursos que tenim, recorrem a diccionaris, traductors, signes... L'aprenentatge de les petites paraules, però que a la vegada són importants, com ara: Hola, Adéu, els números etc és un moment molt divertit. Algun dia, quan vas pel carrer o llegeixes un llibre i et trobes una paraula en un altre idioma i la saps reconéixer, te'n recordes del teu company o companya que te la va ensenyar. Aquets moments són realment els moments més gratificants que hi ha.

diumenge, 3 d’abril del 2011

La música, llaç d'unió

Cada any a l'institut Alexandre Satorras gaudim de poder realitzar intercanvis musicals arreu d'Europa. En els meus anys a l'institut, hem viatjat a França, Alemanya i València. Cada un d'aquest llocs amb un tret diferent pel que s'ha tornat inolvidable. L'intercanvi amb França va ser el primer per a molts dels meus companys. Vam anar a L'Isle-Adam, un poble preciós. Vam visitar moltíssims llocs com ara a París, la Torre Eiffel, l'Arc de Triomphe, Montmartre... La relació que es va establir amb els francesos va ser molt maca. Els actes que vam fer tots plegats van ser molt emotius: el concert d'intercanvi om vam interpretar una peça conjunta que a hores d'ara tothom continua tararejant, el dinar de germanor a l'institut francès i el comiat dels nostres amics amb una guitarra i el cor sencer cantant Que tinguem sort. En aquest viatge els nostres conjunts van ser més semblants: una coral gran i un conjunt amb els mateixos instruments i el mateix nivell musical.

L'intercanvi amb Alemanya és el que més maco m'ha semblat. Vam establir moltíssimes amistats amb els alemanys i avui, molts de nosaltres continuem en contacte amb ells. El poble que ens va acollir aquest cop va ser Marbach. També vam visitar llocs molt bonics. Vam anar a Heidelberg, el camp de l'Stutgart, vam veure la fàbrica de Mercedes Benz i moltes coses més. El concert va ser molt maco ja que vam interpretar bastants peces conjuntament. Aquest cop ells eren una big-band i nosaltres un conjunt amb diferents instruments. El dinar de germanor va estar acompanyat per un partit de futbol entre els alemanys i els catalans. Com sempre, vam acomidar-nos dels nostres amics amb Que tinguem sort.



El darrer intercanvi ha estat amb València, Tavernes de la Valldigna. Va ser un intercanvi diferent, ja que no vam conviure amb ells. Nosaltres vam estar en un alberg i només vam tenir contacte amb els valencians la nit del concert i la tarda del dia següent, bebent orxata. En aquest viatge no vam tenir gaire temps per a visitar la ciutat, però vam veure l'Oceanogràfic, la ciutat de les arts i les ciències i València. El primer concert va ser amb Tavernes, on vam gaudir de la seva gran banda. Vam interpretar una peça conjunta, el Bequetero. La seva banda està composta per molts instrumentistes de moltes edats diferents i amb un nivell molt elevat. Vam fer un altre concert a València i vam anar a prendre una orxata amb els valencians. Tot i que va ser un intercanvi diferents, ens ho vam passar molt bé i el contacte que vam tenir amb ells va ser molt divertit, tocant pels carrers tots plegats.


Amb tots aquests intercanvis hem après moltes coses i hem vist molts llocs maquíssims però el més bonic de tot ha estat conviure amb els companys de l'altre ciutat. Aquestes relacions tan maques s'han creat gràcies al viatge, però sobretot gràcies a la música. Per això hem après que la música és un llaç d'unió.